Que són les crisi de lactància?
Canvis de comportament del nadó (més nerviosos i alterats).
Els nadons semblen insatisfets i incòmodes al mamar(mama més temps del habitual, sembla que s’enfadi amb el pit i no acaba mai les preses).
Aquesta situació provoca angoixa a les mares (pensaments negatius sobre la seva capacitat d’alletar, s’ha quedat sense llet, el nadó es queda amb gana, el nadó ja no sap mamar).
En ocasions són les causants de iniciar la suplementació amb llet artificial i fins hi tot deixar l’alletament.
Un nadó pot tenir vàries crisis durant la seva vida o que no el tingui cap.
La producció de llet es regula mitançant la demanda del nadó (més demanda, més producció).
1a Crisi de lactància:
Als 17-20 dies de vida.
Fins llavors els nadons han estat molt regulars (mengen i dormen).
Canvis de comportament:
- Volen mamar de manera contínua (no deixen pit o mengen cada 30’). - Ploren desesperats si no tenen el pit a la boca. - Regurgiten llet en quantitats considerables però volen continuar mamant.
Necessària l’ajuda de la parella, familiars i professionals.
A què és deguda:
- Necessitat d’augmentar la producció de llet de la mare. Ho aconsegueix mamant sense descans 2-3 dies i així aconseguir la producció de llet òptima. - Els nadons han d’haver recuperat el pes de naixement abans del 15 dies de vida. Les deposicions ens indiquen que el nadó menja de forma òptima.
2a Crisi de lactància:
A les 6-7 setmanes de vida.
El nadó necessita de nou més volum de llet.
Canvis de comportament:
–Increment de la demanda i del nombre de preses. –Al posar-se al pit es posa molt nerviós, mama fent estirades, plora al pit, arqueja l’esquena (sense deixar el pit) i tensa les cames.
A què és deguda:
–Necessitat d’augmentar la producció de llet de la mare. –Canvi a la composició de la llet, canviant el gust considerablement però de forma transitòria. Gust més salat. –Un cop normalitzada la situació (després de una setmana) els nens recuperen el patró de lantància anterior a la crisi.
3a Crisi de lactància:
Als 3 mesos.
La més “delicada”.
Afecta a mare i nadó.
Tarda un mes, aproximadament, un mes a solucionar-se.
El nadó no demana el pit tan freqüentment. La mare ho interpreta de diverses maneres: no té gana, no vol menjar o que la rebutja.
Abans el nadó estava encantat d’estar llargues estones al pit i ara pren amb pocs minuts.
La mare nota els pits tous i ho atribueix a una producció insufient de llet.
Les preses són caòtiques (distraccions fàcils, plor a vegades però de seguida torna a mamar.
Només mama bé i tranquil quan dorm.
Menor guany de pes (normal) i això reforça sensació que passa gana.
Disminució deposicions (aes pot interpretar com una ingesta insuficient).
Que li passa?
–Són experts en la succió i poden fer la presa amb pocs minuts. –Es produeixen grans canvis al seu cervell a) Conexions neuronals es multipliquen molt ràpidament (obrint-se món de sensacions). b) Passen de una vista i oïda limitades, immadures a un millora de la visió espectacular (veuen més enllà de la car de la mare). Es distreuen molt fàcilment. Amb la oida passa el mateix. c) La curiositat que es desperta l’impulsa a parar de mamar. –Ploren (amb desesperació) al mamar. –L’angoixa materna s’incrementa (pits molt tous, sensació que no fa llet, deixa de notar les pujades de llet). Això impulsa a les dones a deixar el pit de forma temprana i no desitjada.
- La mare té llet suficient i la capacitat per fabricar tota la llet que necessiti en un moment donat. Però el cos modifica el sistema de producció de llet per optimitzar el procés (passa a fabricar la llet al moment que el nen la requereix, el cos tarda 2’2 minuts a desencadenar el reflex d’ejecció). Aquest canvi no acostuma agradar als nens (han de succionar i esperar).
Sovint a aquesta crisi s’inicia la suplementació amb llet artificial i l’abandonament progressiu de la lactància materna.
És una crisi complexa. S’han de conèixer els mecanismes que la produeixen i ajudar a la mare.
4a Crisi de lactància:
A l’any de vida.
Arribar-hi és un èxit i no és fàcil, degut a les pressions per part de la societat i en algun cas dels propis professionals sanitaris:
–Consideren que el nen és ja massa gran per mamar. –Que l’alletament l’interfereix amb la seva relació amb el menjar. Erròniament suggereixen que si no se li dóna el pit menjarà més. Però no és així sinó que és ara quan deixen de mostrar interés pels aliments o mengen petites quantitats de certs aliments i s’augmenta la demanda del pit.
Què li passa?
–Hi ha un descens velocitat creixement à descens de l’ingesta aliments (no reducció lactància). –Error al creure que la llet materna ja no és nutritiva ni adequada pels nens a aquesta edat. –Als 15-18 mesos augmenta de nou la velocitat de creixement i també l’interés pel menjar.
5a Crisi de lactància:
Als 2 anys de vida. Última crisi.
Recomanacions a mantenir fins als 2 anys de vida.
Els nens demanen el pit de manera continua amb requeriments i intensitat similar a les del nounat.
Demanen el pit de manera nerviosa i a vegades inquisitiva.
Si la mare els hi nega o intenta posposar-ho el nadó s’enfada.
Què li passa?
–Etapa al desenvolupment semblant a les d’una adolescent. Una etapa centrada en el no i la autoafirmació. –Més autònoms, aquesta independència els hi causa inseguretats que solucionen mamant. –Dura uns mesos , fins que el nadó està més segur i la demanda es normalitza i es redueix.
Les falses crisis
No es consideren crisis els augments de demanda dels 4 i 8 mesos. - Als 4 mesos: els nadons comencen a despertar-se més a la nit. Si dormien vàries hores seguides augmenta la demanda de pit i reclamen cada 2 hores. - Als 8 mesos: Es desperten angoixats, plorant a la nit, reclamen pit i es calmen ràpidament quan mamen.
Què els hi passa?
-Cap d’aquestes demandes està relacionada amb la producció de llet ni amb la lactància. Si no que el nadó fa servir el pit per superar els moments angoixants que passa. - Als 4 mesos els lactants incorporen fases del son que al néixer no tenia.
Las Crisis de lactancia
Que son las crisis de lactancia?
Cambios de comportamiento del bebé (más nerviosos y alterados).
Los bebés parecen insatisfechos e incómodos al mamar (mama más tiempo del habitual, parece que se enfade con el pecho y no acaba nunca las tomas).
Esta situación provoca angustia a las madres (pensamientos negativos sobre su capacidad de amamantar, se ha quedado sin leche, el bebé se queda con hambre, el bebé ya no sabe mamar).
En ocasiones son las causantes de iniciar la suplementación con leche artificial e incluso dejar la lactancia.
Un bebé puede tener varias crisis durante su vida o que no lo tenga ninguna.
La producción de leche se regula a través de la demanda del bebé (más demanda, más producción).
1a Crisis de lactancia:
A los 17-20 días de vida.
Hasta entonces los bebés han sido muy regulares (comen y duermen).
Cambios de comportamiento:
- Quieren mamar de manera continua (no dejan pecho o comen cada 30 ').
- Lloran desesperados si no tienen el pecho en la boca.
- regurgitan leche en cantidades considerables pero quieren continuar mamando.
Necesaria la ayuda de la pareja, familiares y profesionales.
A qué se debe:
- Necesidad de aumentar la producción de leche de la madre. Lo consigue mamando sin descanso 2-3 días y así conseguir la producción de leche óptima.
- Los bebés deben haber recuperado el peso de nacimiento antes de los 15 días de vida. Las deposiciones nos indican que el bebé come de forma óptima.
2ª Crisis de lactancia:
A las 6-7 semanas de vida.
El bebé necesita de nuevo más volumen de leche.
Cambios de comportamiento:
-Incremento de la demanda y del número de presas.
-Al ponerse al pecho se pone muy nervioso, mama haciendo estiramientos, llora en el pecho, arquea la espalda (sin dejar el pecho) y tensa las piernas.
A qué se debe:
Necesidad de aumentar la producción de leche de la madre.
-Cambio a la composición de la leche, cambiando el gusto considerablemente pero de forma transitoria. Gusto más salado.
-Una vez normalizada la situación (después de una semana) los niños recuperan el patrón de lantància anterior a la crisis.
3ª Crisis de lactancia:
A los 3 meses.
La más "delicada".
Afecta a madre y bebé.
Tarde un mes, aproximadamente, un mes a solucionarse.
El bebé no pide el pecho tan frecuentemente. La madre lo interpreta de diversas maneras: no tiene hambre, no quiere comer o que la rechaza.
Antes el bebé estaba encantado de estar largos ratos en el pecho y ahora toma con pocos minutos.
La madre nota los pechos blandos y lo atribuye a una producción insufiente de leche.
Las tomas son caóticas (distracciones fáciles, llanto a veces pero enseguida vuelve a mamar.
Sólo mama bien y tranquilo cuando duerme.
Menor ganancia de peso (normal) y esto refuerza sensación que pasa hambre.
Disminución deposiciones (aes puede interpretar como una ingesta insuficiente).
Que le pasa?
-Son expertos en la succión y pueden hacer la toma con pocos minutos.
-Se producen grandes cambios en su cerebro
a) Conexiones neuronales se multiplican muy rápidamente (abriéndose mundo de sensaciones). b) Pasan de una vista y oído limitadas, inmaduras a un mejora de la visión espectacular (ven más allá de la cara de la madre). Se distraen muy fácilmente. Con la oida pasa lo mismo.
c) La curiosidad que despierta la impulsa a parar de mamar.
- Lloran (con desesperación) al mamar.
- La ansiedad materna se incrementa (pechos muy blandos, sensación que no hace leche, deja de notar las subidas de leche). Esto impulsa a las mujeres a dejar el pecho de forma temprana y no deseada.
- La madre tiene leche suficiente y la capacidad para fabricar toda la leche que necesite en un momento dado. Pero el cuerpo modifica el sistema de producción de leche para optimizar el proceso (pasa a fabricar la leche en el momento que el niño la requiere, el cuerpo tarde 2'2 minutos a desencadenar el reflejo de eyección). Este cambio no suele gustar a los niños (deben succionar y esperar).
A menudo a esta crisis se inicia la suplementación con leche artificial y el abandono progresivo de la lactancia materna.
Es una crisis compleja. Se deben conocer los mecanismos que la producen y ayudar a la madre.
4a Crisis de lactancia:
Al año de vida.
Llegar es un éxito y no es fácil, debido a las presiones por parte de la sociedad y en algún caso de los propios profesionales sanitarios:
-Consideran que el niño es ya demasiado grande para mamar.
Que la lactancia del interfiere con su relación con la comida. Erróneamente sugieren que si no se le da el pecho comerá más. Pero no es así sino que es ahora cuando dejan de mostrar interés por los alimentos o comen pequeñas cantidades de ciertos alimentos y aumenta la demanda del pecho.
¿Qué le pasa?
-Hay un descenso velocidad crecimiento à descenso del ingesta alimentos (no reducción lactancia).
-Error al creer que la leche materna ya no es nutritiva ni adecuada para los niños a esta edad.
-A los 15-18 meses aumenta de nuevo la velocidad de crecimiento y también el interés por la comida.
5ª Crisis de lactancia:
A los 2 años de vida. Última crisis.
Recomendaciones a mantener hasta los 2 años de vida.
Los niños piden el pecho de manera continua con requerimientos e intensidad similar a las del recién nacido.
Piden el pecho de manera nerviosa y a veces inquisitiva.
Si la madre se los niega o intenta posponerlo el bebé enfada.
¿Qué le pasa?
- Etapa del desarrollo parecida a las de una adolescente. Una etapa centrada en el no y la autoafirmación.
- Más autónomos, esta independencia les causa inseguridades que solucionan mamando.
- Dura unos meses, hasta que el bebé está más seguro y la demanda se normaliza y se reduce.
Las falsas crisis
No se consideran crisis los aumentos de demanda de los 4 y 8 meses.
- A los 4 meses: los bebés comienzan a despertarse más por la noche. Si dormían varias horas seguidas aumenta la demanda de pecho y reclaman cada 2 horas.
- A los 8 meses: Se despiertan angustiados, llorando por la noche, reclaman pecho y se calman rápidamente al mamar.
¿Qué les pasa?
- Ninguna de estas demandas está relacionada con la producción de leche ni con la lactancia. Si no que el bebé utiliza el pecho para superar los momentos angustiosos que pasa.
- A los 4 meses los lactantes incorporan fases del sueño que al nacer no tenía.