Alimentació del nadó a la vida real


La vida és bonica però a vegades complicada. Majoritàriament hom veu el seu fill com la cosa més bonica que es pot tenir a la vida però la seva alimentació pot ser complicada, perquè hi han condicionants i matisos que apareixen i dificulten les coses. I és aquí on intentaré donar-vos un cop de mà. Els que em coneixen saben que la pediatria que practico està orientada i adaptada al binomi nadó/pares i ha pesar de intentar seguir els consells de la majoria de societats i/o institucions de salut, alimentàries i pediàtriques, no totes les realitats són iguals i pot haver petits condicionants.

Ningú discuteix que la lactància materna és el millor aliment pel nostre nadó des del naixement fins els 6 primers mesos de vida (recomanacions de OMS, UNICEF, AAP, AEP, etc i que sigui de forma exclusiva) però hi ha situacions en que pot no ser possible com malaltia materna, malaltia del nadó, problemes amb la lactància que passa sovint, conciliació amb la vida laboral ja que la baixa maternal dura 16 setmanes, voluntat materna de la mare de alletar amb llet adaptada, etc I és aquí on és necessària la nostra implicació intentant ajudar a la voluntat de la mare i interessos del nadó. Sempre s’ha de mirar de buscar solucions (ajudes externes a la mare amb la lactància, facilitar lactància al treball, compactació del temps de lactància, extracció extra de llet materna per poder donar-la mentre la mare és a la feina, etc). Com veieu hi ha moltes possibilitats perquè la realitat de cada família és diferent. I sempre mirar de trobar la solució més òptima pels pares i nadó. Això que ja veiem durant la lactància també succeeix amb la alimentació complementària. Així com la recomanació d’inici de la alimentació complementària és a partir dels 6 mesos d’edat (mai abans dels 4 mesos). Ens trobem sovint que la mare amb el reincorporació laboral no pot mantenir o li ha disminuït la lactància materna i per aquest motiu es pot plantejar l’ajuda amb llet adaptada o l’inici de alimentació complementària ja que sovint es rebutja per part dels nadons la tetina, xeringa, got o altres.

Amb la introducció de l’alimentació complementària també ens trobem amb la disjuntiva de introducció progressiva aliments, si triturats o en trossets (Baby led weaning), etc. Aquí també és important parlar amb la família i analitzar la realitat existent i fer adaptació si s’escau que calgui. A priori opto per introducció aliments amb una mínima separació temporal ( uns 3-5 dies si són del mateix tipus) i uns 10 dies si són de tipus diferents (cereals, fruites, verdures, carn, peix) per veure com és l’adaptació del nadó aquests. Més partidari que als 6 mesos aquesta introducció sigui en forma d’aliment aixafat més que triturat (consistència tova però irregular) que en trossets (ja que a vegades queda el dubte de quin és grandària òptima i pot haver-hi els risc ennuegament). Si que és important menjar amb el nadó a la mateixa taula deixar-lo manipular aliments seus i nostres si se’ls vol posar a la boca i que progressivament ela aliments siguin menys aixafats. D’aquesta manera als 8-9 mesos, on ja tenen un bon aprenentatge, puguin ser ells el que agafin aliment i se’l mengin i que ja pugui ser a trossets.

Hi ha famílies que volen/demanden un calendari de dietes a seguir i aquí també és important la nostra col·laboració.

Com podeu veure no tot és tan fàcil com sembla i cada realitat pot necessitar una adaptació.

Salutacions!

3 views0 comments

Recent Posts

See All